Pàgines

dissabte, 1 de febrer del 2014

EL CRIT D'EDVARD MUNCH











El crit (1893) és l'obra més coneguda d'Edvard Munch i s'engloba dins de l'estil expressionista.










 Observem el quadre

En primer terme, un personatge  obre la boca per fer un crit que es fon amb el de la natura. Amb les mans s'agafa el cap, deformat, en què destaquen uns ulls desorbitats. El pont i les dues figures humanes que s'allunyen   resten indiferents, però la resta del paisatge sembla solidaritzar-se amb el protagonista. Les baranes del pont separen els dos ambients. Al fons es reconeixen un fiord  i dues siluetes de vaixells.  

El tema de l'obra es resumeix en una persona en primer pla que no se sap bé si és un home o una dona per la poca definició de la silueta, que crida angoixada. El crit sembla que es transmet a tot el paisatge.

 El crit és un reflex del món de l'artista. Ell mateix va explicar la situació que el va originar:
" Caminava per un camí amb dos amics. El sol es va pondre. Vaig tenir un atac de malenconia. De sobte, el cel es va tornar roig com la sang. Vaig aturar-me i em vaig recolzar en una barana, mort de cansament, i vaig mirar els núvols. Eren com flames que penjaven, com si fossin sang, comuna espasa sobre el fiord roig i negre, sobre la ciutat. Els meus amics van continuar caminant. Vaig quedar-me allà, tremolant de por. I vaig sentir que un crit agut i inacabable penetrava en la natura. Em va semblar que jo sentia aquell crit. Vaig pintar el quadre. Vaig pintar els núvols com a sang, els colors cridaven".




 

Munch combina l'ús d'una paleta cromàtica brillant i de colors plans amb una pinzellada gruixuda, amb la qual crea ritmes ondulants.  L'impacte visual és determinat pel vermell i el taronja d'un cel crepuscular, que esclata sobre el blau fosc i el negre de l'aigua amenaçant del fiord.

També  hi ha una oposició entre les línies rectes del pont (la barana i els dos personatges del fons) i les corbes de la figura  en primer terme, de les aigües del fiord i de les ondulacions del cel.

Els alumnes de tercer de primària han realitzat una versió molt personal. Ells mateixos són els protagonistes del quadre. Cada alumne va representar el seu crit i  el vaig fotografiar. Van reproduir el fons amb ceres grasses i després van enganxar la seva imatge en blanc i negre. Aquí us deixo una mostra dels treballs: 





ALUMNES DE 3r (8 anys)






6 comentaris:

  1. Quina proposta més interessant, me l'emporto!
    A l'Educació infantil sovint s'utilitza aquest quadre per parlar de la por i és ben cert que els infants queden impactats.
    Gràcies per mostrar-nos les meravelles que feu a classe.
    Petonets admirats
    Carme

    ResponElimina
  2. Una entrada molt interessant i en quan als quadres m'agraden molt més els vostres! l'original sempre m'ha donat mal rotllo
    Ptns

    ResponElimina
  3. Quina bona idea Espe! Amb els petits de P5 també treballem aquest quadre dins del treball d'emocions i sentiments quan fem la por. Segur que en podré treure més idees i complementar el que ja feiem. M'encanta la idea d'enganxar la seva foto.
    Ptns!

    ResponElimina
  4. Hola Espe, genial! Una pregunta, el fons el fan els nens mirant el model o els has donat un model per calcar. Es q són tots prou semblants. Gràcies per compartir aquestes meravelles! Maria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Maria! El model està calcat. Una abraçada i fins aviat.

      Elimina

Diguem la teva opinió. Si no tens perfil tria nom/URL al desplegable (comenta com a:). Escriu el teu nom, prem continuar i publica. GRÀCIES!!

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.